jueves, 26 de febrero de 2009

Percepció visual, 25 de febrer


Ésta es la famosa espiral de Frazer. Por definición, una espiral está formada por una sola línea que se va enrollando sobre sí misma hasta acabar en el centro de la imagen. Vale, ponga el dedo en el punto A superior y siga su trayectoria. En teoría debería seguir y seguir hasta llegar al círculo blanco del centro pero… vuelve sobre sí mismo al mismo punto… Realmente aquí no hay una espiral, sino ¡¡¡un montón de círculos!!!.


Aquest és només un exemple de la nostra percepció visual, i com aquesta a vegades ens enganya.
Com vam veure ahir a classe, la teoria de la Gestalt té tot un seguit de principis: el principi de tancament, el principi de continuïtat, el principi de semblança... com molt bé ens va ensenyar l'Ernest. Així doncs, una vegada més queda demostrat que les nostres sensacions i percepcions no són sempre correctes.

martes, 24 de febrero de 2009

La percepció

23.2.09
Durant la classe d’avui hem acabat de matisar alguns aspectes i conceptes treballats el dia anterior, com el fenomen de saturació sensorial, que mostra la necessitat humana de detectar els canvis i per tant ens adaptem als estímuls permanents; el llindar absolut que és l’estimulació mínima necessària perquè el nostre cervell pugui captar estímuls el 50% de les vegades o el llindar absolut de la diferència, que es basa en la captació d’estímuls diferents, com per exemple, necessitem un 0’3% de diferència entre dos sons per notar la seva diferència.

Posteriorment hem iniciat el segon tema, basat en la percepció.

Mai hauria dit que cada segon rebem 11 milions d’estímuls per tots els sentits, i que d’aquests només som capaços de captar-ne 40.
Per tal d’arribar a la percepció es realitza un procés que consisteix a seleccionar, codificar i interpretar aquests estímuls que ens arriben des de fora. D’aquesta selecció se’n carrega l’atenció, i si aquesta falla, la percepció es distorsiona.

Moltes vegades les persones cauen en l’error de transmetre la tasca de despertar la motivació i captar l’atenció dels alumnes als mestres, la qual cosa és impossible, ja que només nosaltres som capaços de controlar-la (i tot i això, no significa que ho puguem fer sempre).

Hem de saber fer-ne un bon ús de l’atenció, ja que aquesta només l’hem d’utilitzar de cares als aprenentatges nous i conscients. Si per el contrari l’utilitzem en casos no adequats, l’atenció pot esdevenir un inconvenient molt gran, ja que quan més ens esforcem per realitzar una cosa que hauria de succeir de manera natural, estem espatllant el procés de realització, com per exemple quan ens capfiquem en que hem de dormir, de ben segur que no serem capaços de fer-ho (no sé ja sé si pendre-m’ho com a coincidència o com a prova d’aquesta afirmació, però vaig anar a dormir pensant en la classe d’avui, i us assegur-ho que no hi havia maneres d’aconseguir-ho).

Documental: "Saturación sensorial"

18.02.09

La veritat és que he trobat molt interessant aquest vídeo, perquè tot i parlar sobre un tema conegut com els sentits, mai m’havia parat a pensar tant en la complexitat d’aquests, com per exemple la varietat de percepcions del tacte (nocicepció, termocepció, propicepció...) o que tenim molts més sentits dels que ens pensem, ja que durant tota la meva vida tansols en sabia dels 5 més coneguts: tacte, vista, oïda, gust i olfacte.
Així doncs, a partir d’aquest documental ara sé que podem classificar l’equilibri com a nou sentit dins l’oïda, que dins la vista trobem també la intensitat de la llum i que la vista d’una persona comparada amb la d’alguna altra pot variar molt, ja sigui pels cons, els bastons, el fet de ser daltònic o la capacitat d’observar, processar la informació visual al cervell i retenir aquesta memòria, com es pot veure en el cas del pintor i l’entrevistador del vídeo.
Pel que fa als dos sentits restants, el gust i l’olfacte, no sabia que les papil·les gustatives es trobaven al paladar i a la gola a més a més de la llengua així com també he descobert que hi ha un cinquè gust: l’umami. Pel que fa a l’olfacte m’ha sorprès molt el fet que siguem capaços de detectar 10.000 olors diferents. Per altra banda, sabia que aquests dos sentits estaven molt relacionats l’un amb l’altre però no fins a tal punt, ja que en veure els exemples de la noia que olorava el caviar i el catador de tes, aquesta relació es veu molt clara en el moment en què li han tapat els ulls i el nas al catador, ja que ha estat incapaç de reconèixer que aquella beguda era te, tot pensant que era cafè.

Per finalitzar, no m’ha agradat gens la idea dels tancs de flotació, ja que crec que si em trobés en la situació, em sentiria tan aïllada i tancada, que em faria por aquesta sensació, així que aquest fet ha comportat que li doni als sentits una importància que pot ser abans no els hi donava.

Impressió assignatura

Hola companys!
Bé, veient la creació dels blogs d'en Pep i en Xevi he trobat interessant la proposta, així que jo també m'he afegit a aquesta manera de realitzar el diari de camp de l'assignatura.
El primer dilluns de classe no vaig poder assistir-hi, de manera que em vaig perdre la presentació. No obstant això, amb tansols dos dies crec que em vaig fent a la idea de com seran el tipu de classes i crec que pot resultar molt interessant, ja que tot i estudiar educació infantil i no tenir gaire coneixements sobre psicologia, m'interessa molt.
Properament penjaré les valoracions sobre el dimecres passat i aquest dilluns.