23.2.09
Durant la classe d’avui hem acabat de matisar alguns aspectes i conceptes treballats el dia anterior, com el fenomen de saturació sensorial, que mostra la necessitat humana de detectar els canvis i per tant ens adaptem als estímuls permanents; el llindar absolut que és l’estimulació mínima necessària perquè el nostre cervell pugui captar estímuls el 50% de les vegades o el llindar absolut de la diferència, que es basa en la captació d’estímuls diferents, com per exemple, necessitem un 0’3% de diferència entre dos sons per notar la seva diferència.
Posteriorment hem iniciat el segon tema, basat en la percepció.
Mai hauria dit que cada segon rebem 11 milions d’estímuls per tots els sentits, i que d’aquests només som capaços de captar-ne 40.
Per tal d’arribar a la percepció es realitza un procés que consisteix a seleccionar, codificar i interpretar aquests estímuls que ens arriben des de fora. D’aquesta selecció se’n carrega l’atenció, i si aquesta falla, la percepció es distorsiona.
Moltes vegades les persones cauen en l’error de transmetre la tasca de despertar la motivació i captar l’atenció dels alumnes als mestres, la qual cosa és impossible, ja que només nosaltres som capaços de controlar-la (i tot i això, no significa que ho puguem fer sempre).
Hem de saber fer-ne un bon ús de l’atenció, ja que aquesta només l’hem d’utilitzar de cares als aprenentatges nous i conscients. Si per el contrari l’utilitzem en casos no adequats, l’atenció pot esdevenir un inconvenient molt gran, ja que quan més ens esforcem per realitzar una cosa que hauria de succeir de manera natural, estem espatllant el procés de realització, com per exemple quan ens capfiquem en que hem de dormir, de ben segur que no serem capaços de fer-ho (no sé ja sé si pendre-m’ho com a coincidència o com a prova d’aquesta afirmació, però vaig anar a dormir pensant en la classe d’avui, i us assegur-ho que no hi havia maneres d’aconseguir-ho).
Posteriorment hem iniciat el segon tema, basat en la percepció.
Mai hauria dit que cada segon rebem 11 milions d’estímuls per tots els sentits, i que d’aquests només som capaços de captar-ne 40.
Per tal d’arribar a la percepció es realitza un procés que consisteix a seleccionar, codificar i interpretar aquests estímuls que ens arriben des de fora. D’aquesta selecció se’n carrega l’atenció, i si aquesta falla, la percepció es distorsiona.
Moltes vegades les persones cauen en l’error de transmetre la tasca de despertar la motivació i captar l’atenció dels alumnes als mestres, la qual cosa és impossible, ja que només nosaltres som capaços de controlar-la (i tot i això, no significa que ho puguem fer sempre).
Hem de saber fer-ne un bon ús de l’atenció, ja que aquesta només l’hem d’utilitzar de cares als aprenentatges nous i conscients. Si per el contrari l’utilitzem en casos no adequats, l’atenció pot esdevenir un inconvenient molt gran, ja que quan més ens esforcem per realitzar una cosa que hauria de succeir de manera natural, estem espatllant el procés de realització, com per exemple quan ens capfiquem en que hem de dormir, de ben segur que no serem capaços de fer-ho (no sé ja sé si pendre-m’ho com a coincidència o com a prova d’aquesta afirmació, però vaig anar a dormir pensant en la classe d’avui, i us assegur-ho que no hi havia maneres d’aconseguir-ho).
No hay comentarios:
Publicar un comentario