Dilluns passat (23 de març) no vaig poder anar a classe per motius personals, però gràcies a la Coral, que m'ha deixat els apunts, destaco els trets que em semblen més interessants de la passada sessió. Tot i que bueno, pel que fa a qualsevol tema relacionat amb la memòria em sembla interessant, ja sigui la memòria a curt termini, la memòria a llarg termini, la pèrdua ambigua fent referència al reportatge sobre l'alzheimer, etc. Però el que més m'apassiona, és el fenòmen déjà vu.

Definició: Déjà vu és un terme francès que significa "ja vist". El concepte descriu l'experiència de sentir que ja s'ha experimentat prèviament una situació nova. L'investigador psíquic francès Émile Boirac va ser el creador del terme.

Així doncs, podríem considerar que arxivem experiències molt ràpid, el conscient s'adona que està a la memòria però no l'acaba d'arxivar, de manera que arxivem inconscientment, i ens adonem que està a la memòria però no percebem que l'acabem de recordar aquesta memòria i per tant tenim la sensació d'haver viscut ja aquesta experiència.

Fa uns anys vaig veure una pel·lícula relacionada amb aquest tema que em va agradar molt. Us escric la sinòpsis i us penjo el trailer, per si us interessa.

Déjà vu, de Tony Scott.

Sinopsis de la pel·lícula:

Todo el mundo ha experimentado alguna vez esa sensación de "dejà vu": ese flash de la memoria que ocurre cuando conoces a alguien nuevo y sientes que ya le habías conocido antes, o reconoces un lugar en el que teóricamente nunca has estado. Pero, ¿qué sucedería si estas sensaciones fueran de hecho advertencias enviadas desde el pasado o pistas para el futuro? En este nuevo thriller de Jerry Bruckheimer, es un dejà vu lo que inesperadamente guía al agente Doug Carlin en una investigación de un terrible atentado. Al acudir a reunir pruebas tras una explosión de una bomba en un Ferry de Nueva OrleAns, Carlin está a punto de descubrir que lo que para la mayoría de la gente está solo en su imaginación es algo mucho más poderoso que le llevará a una carrera por salvar cientos de vidas humanas.

Trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=-3Yy4ABf2E8

Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etiologia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).
Els seus símptomes van ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alois Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la colinesterasa i memantina) aconsegueixen beneficis clínics limitats.
Sabem que existeix un període, el deteriorament cognitiu lleu (en anglès, mild cognitive impairment), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer. És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la societat.
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).

Sigui com sigui, la realitat és que aquesta enfermetat és una gran "piiip", ja que no únicament afecta les seves víctimes, les quals no sempre en són conscients, i si ho són, o són per insntants..., sinó també que implica l'afectació directa de totes les persones de l'entorn, ja que són aquestes les que realment en pateixen les conseqüències. Com vam veure en el documental d'ahir, per la Debby, físicament aquella dona era la seva mare, però psicològicament parlant, feia temps que havia desaparegut...







Aquí us deixo un link, d'un vídeo sobre l'alzheimer. És molt curtet, però serveix per fer-se'n una idea dels efectes al llarg del temps...



http://www.youtube.com/watch?v=pQO3Tq3KQL4&NR=1

La memòria

Entenem la memòria com el procés psicològic bàsic que consisteix a codificar, emmagatzemar i recuperar informació.

Quan parlem de memòria parlem d'aprenentatge, però també de constructivisme i relació.

La memòria és molt funcional, realitzem aprenentatges significatius. D'aquesta manera, recordem allò que ens és útil i pràctic, sinó ho esborrem directament, no ho emmagatzamem.

És això el que fa especial els éssers humans, ja que tot i venir al món amb molt pocs aprenentatges, tenim un potencial per aprendre coses molt gran; no ens hem d'esforçar especialment.

Tal i com vam veure a classe a partir de l'excercici que vam realitzar tots plegats, som capaços de memoritzar coses que potser abans no ens havíem ni parat a pensar en la seva possiblitat.

A més a més, amb bona tècnica i entrenament doncs, tots podem ser capaços de memoritzar.

Una cosa que em va cridar l'atenció és que el fet de somiar i entrar en fase Rem 3 i 4, potenciï la memòria.

Serà per això que els dies que somïo "casualment" acostumi a estar més atenta i tingui més capacitat per prestar atenció i recordar les coses?

Vés a saber...

Drogues

Les dues últimes classes (9.3.09 i 11.3.09) hem estat tractant les substàncies que alteren l'estat de conciència, més conegudes popularment com a drogues.

Podem classificar aquestes substàncies en 3 tipus diferents:

1. Sedants i tranquilitzants, els quals enlenteixen els paràmetres de funcionament, com per exemple l'heroïna.

2. Estimulants i exitants, els quals alteren l'organisme i la consciència, com és el cas de la cocaïna, la nicotina, les anfetamines i les matilxantines (cocaína, teofelina i teobromina).

3. Al·lucinogens, els quals alteren les percepcions: LSD, marihuana o bolets.

En resum, totes elles, sigui per enlentimen o per sobreestimulació i alteració, a la llarga, els consumidors d'aquestes drogues acaben esdevenint addictes (sobretot d'heroïna, alcohol, cocaïna i tabac) i perden memòria o presenten dificultats a nivell de funcionament global de l'organisme.

L'última classe vam veure el documental "Un deseo llamado tabaco", on apareix ALLEN CARR, creador del mètode més eficaç per deixar de fumar a partir d'intentar rebatre i desmentir els 4 mites que s'han creat sobre aquesta droga.

El tabac té uns efectes molt ràpids sobre el cervell creant-ne la seva addicció, de manera que tot i no ser la droga més perillosa (tot i que no hem d'oblidar de la gran quantitat de morts per culpa del càncer de pulmó) s'ha d'anar molt en compte ja que et pots enganxar molt fàcilment i ens trobem en una societat en que entre els adolescents els que fumen son més "guais" i s'utilitza el tabac com a mètode de relació social. No obstant això, però, i sense cap problema personal contra els fumadors, per sort, cada vegada està més mal vist l'habit de fumar i s'estableixen més prohibicions sobre aquest.

Impressions documental: "Heroïna"

4.3.09

La heroína es una droga altamente adictiva e ilegal en la mayoría de los países del mundo. Pertenece a los opiáceos, de los cuales es el más abusado y el de acción más rápida y se clasifica, al igual que éstos, dentro de las sustancias depresoras del sistema nervioso central. La heroína se prepara a partir de la morfina, sustancia que se encuentra naturalmente en los conductos lactirífaros de la cápsula de la Papaver somniferum o adormidera, desde donde se extrae mediante cortes superficiales por donde supura latex (opio). Generalmente se vende en forma de polvo blanco o marrón, o como una sustancia negra pegajosa conocida en las calles como "goma" o "alquitrán negro".

La veritat és que poca cosa puc dir, després de veure el documental d'ahir, ja que em va deixar sense paraules. Sobre les imatges no faré cap comentari... en més d'una ocasio em vaig haver de tapar els ulls o girar la cara, així que crec que tot queda dit.

Considero que és un MOLT bon documental sobre l'heroïna, ja que mostra a partir de les experiències dels diferents protagonistes com actua aquesta en la seva salut, el seu comportament, les seves accions, les seves relacions... en definitiva, en la seva vida en general.

Aquí us deixo la lletra i el link per escoltar la cançó Heroïna, de la Fuga, ja que trobo que és una cançó interessant i en la seva lletra es descriu ben bé com és aquesta droga.

Heroína, diablo vestido de angel.

Yo busco en ti sin saberlo

Lo que tu solo puedes darme.

Hace tiempo que te conozco;

Tienes penas y alegrías.

Vas matando poco a poco

Pues yo ya se bien de tu vida.

Mas chutes no.

Ni cucharas impregnadas de heroína;

No mas jóvenes llorando noche y día.

Solamente oír su nombre causa ruina.

Me cogiste bien cogido

En tus invisibles rejas.

Yo quiero escapar de ti,

Pero me arrastras, no me dejas.

Tu me ayudas a morir

Con tus venenos en mis venas

Y, si llego un día a viejo,

Podrido por dentro y por fuera.

http://www.youtube.com/watch?v=ARsVy4wAnWU

Coneix-te a tu mateix

2. 3. 09

Les persones som a la vegada el científic que observa i l'objecte d'estudi. Així doncs, la part que observa podríem considerar que és la nostra consciència.

Hi ha qui diu que la consciència enfoca la ment, la qual cosa vol dir que no en forma part d'ella. Per el contrari, hi ha gent que opina que després de la vida no hi ha ni ment ni consciència. Vosaltres què en penseu? Sigui ment, sigui consciència, sigui el que sigui, jo crec que després de la vida, sigui en un estat o en un altre, alguna cosa si que hi ha, no crec que desapareguem del tot. Però bueno, fins que no ens hi trobem, no crec que sigui una cosa demostrable... Per tant que cadascú cregui el que vulgui creure. Espero que el pròxim dia poguem veure el documental sobre els casos d'aproximació a la mort, ja que sempre ha estat un tema que m'ha interessat molt.

La capacitat de ser conscient varia segons uns paràmetres, com poden ser el cansament, les drogues, els medicaments, l'estat de l'organisme en si i les satisfaccions de necessitat bàsiques.

D'aquesta manera, existeixen uns ritmes anomenats cirquerians, els quals organitzen el son i la vigilia en cicles de 25h i els ultradians, que consisteixen a la regeneració per començar un nou cicle (1'30h i 20 minuts de descans).

Aquesta imatge representa la nostra ment, com ho feien antigament els grecs: una papallona volant de flor en flor, tal com la nostra ment pensa en diverses coses però només en som conscient d'una petita part.