Coneix-te a tu mateix

2. 3. 09

Les persones som a la vegada el científic que observa i l'objecte d'estudi. Així doncs, la part que observa podríem considerar que és la nostra consciència.

Hi ha qui diu que la consciència enfoca la ment, la qual cosa vol dir que no en forma part d'ella. Per el contrari, hi ha gent que opina que després de la vida no hi ha ni ment ni consciència. Vosaltres què en penseu? Sigui ment, sigui consciència, sigui el que sigui, jo crec que després de la vida, sigui en un estat o en un altre, alguna cosa si que hi ha, no crec que desapareguem del tot. Però bueno, fins que no ens hi trobem, no crec que sigui una cosa demostrable... Per tant que cadascú cregui el que vulgui creure. Espero que el pròxim dia poguem veure el documental sobre els casos d'aproximació a la mort, ja que sempre ha estat un tema que m'ha interessat molt.

La capacitat de ser conscient varia segons uns paràmetres, com poden ser el cansament, les drogues, els medicaments, l'estat de l'organisme en si i les satisfaccions de necessitat bàsiques.

D'aquesta manera, existeixen uns ritmes anomenats cirquerians, els quals organitzen el son i la vigilia en cicles de 25h i els ultradians, que consisteixen a la regeneració per començar un nou cicle (1'30h i 20 minuts de descans).

Aquesta imatge representa la nostra ment, com ho feien antigament els grecs: una papallona volant de flor en flor, tal com la nostra ment pensa en diverses coses però només en som conscient d'una petita part.