La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etiologia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).
Els seus símptomes van ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alois Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la colinesterasa i memantina) aconsegueixen beneficis clínics limitats.
Sabem que existeix un període, el deteriorament cognitiu lleu (en anglès, mild cognitive impairment), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer. És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la societat.
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).
Els seus símptomes van ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alois Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la colinesterasa i memantina) aconsegueixen beneficis clínics limitats.
Sabem que existeix un període, el deteriorament cognitiu lleu (en anglès, mild cognitive impairment), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer. És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la societat.
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).
Sigui com sigui, la realitat és que aquesta enfermetat és una gran "piiip", ja que no únicament afecta les seves víctimes, les quals no sempre en són conscients, i si ho són, o són per insntants..., sinó també que implica l'afectació directa de totes les persones de l'entorn, ja que són aquestes les que realment en pateixen les conseqüències. Com vam veure en el documental d'ahir, per la Debby, físicament aquella dona era la seva mare, però psicològicament parlant, feia temps que havia desaparegut...
Aquí us deixo un link, d'un vídeo sobre l'alzheimer. És molt curtet, però serveix per fer-se'n una idea dels efectes al llarg del temps...
http://www.youtube.com/watch?v=pQO3Tq3KQL4&NR=1
No hay comentarios:
Publicar un comentario