Fundació Mona

En relació al que vam parlar a la classe anterior, sobre si els animals tenen o no emocions (que va quedar comprovat que sí), i com que no sóc persona gaire amant dels animals... Em centraré en la fundació mona, ja que els ximpanzes, micus etc..., sempre m'han fet certa gràcia.

Aquesta fundació situada a Riudellots de la Selva (Girona) es va crear amb la intenció d'acabar amb l'explotació dels primats en cautivitat, de manera que va recollir tot un seguit d'animals per tal de rescatar-los i donar-los una vida millor, basada en el respecte i la cura d'aquests.

Siete de los chimpancés rescatados por la Fundación Mona eran propiedad de un entrenador de animales para circos, que residía en la Comunidad Valenciana. Los animales fueron forzados a aprender diferentes actuaciones como conducir una moto o simular una corrida de toros vestido de torero. Fueron utilizados en shows televisivos y algunos anuncios como Mc Donalds, Telefónica y Estrella Damm. Durante al menos ocho años su hogar fue un camión viejo y averiado aparcado en una sucia granja a las afueras de Valencia.Dentro del vehículo vivían en sucias jaulas tan pequeñas que casi no podían ponerse de pie. Alguno de los chimpancés estaban encadenados dentro de las jaulas y todos pasaban la mayor parte del día a oscuras. Vivieron en estas condiciones día tras día, sin poderse mezclar unos con otros y sin poder moverse más que unos centímetros de un lado al otro de la jaula. Estos chimpancés vivirán el resto de sus vidas en paz en el santuario Mona y nunca más serán utilizados como negocio.

Penso que en moltes ocasions deixem de banda la idea que els animals puguin tenir emocions, i conseqüentment els maltractem i ferim els seus sentiments. Com he dit abans, tot i no agradarme gaire els animals, crec que se'ls ha de tractar amb cura i respecte, però si en moltíssimes ocasions no utilitzem ni aquests valors entre nosaltres mateixos, entre persones... serà difícil de fer entendre tot això a segons quines "persones", si és que se'ls pot anomenar així...

Focusing

La veritat és que mai havia sentit parlar del focusing, però quan en vam parlar a classe em vaig adonar que sense ser-ne conscient, en part, aquesta tècnica és totalment certa, i fixant-m'hi si que he sentit alguna sensació, dolor, alegria... qualsevol emoció que sigui, al meu cos.

El focusing és una tècnica desenvolupada per Eugene Gendlin, professor de psicologia i investigador de l'Universitat de Chicago.

Hi ha una coincidència corporal que influeix profundament a les nostres vides i que es pot utilitzar com instrument per ajudar-nos a aconseguir les nostres metes personals.

A vegades ens costa ser conscients de les nostres sensacions, i a traves del focusing es dóna atenció a les sensacions i emocions que transmet el nostre cos per tal de poder reconèixer que ens diu el nostre cos i després interpretar-ho i poder canviar i/o solucionar els problemes de la nostra vida.

És una tècnica d'aprenentatge, però s'ha d'estar disposat i interessat en nosaltres mateixos, i ser capaços de reconèixer els nostres errors, acceptar les nostres propies crítiques i escoltar els nostres sentiments.

Toshiro Kanamori

Ídol. Un gran ídol. Així és com veig a Toshiro Kanamori, una gran persona i un gran mestre.

Em va deixar impactada el documental, tan de bo durant la meva formació acadèmica m'hagués trobat amb un professor com ell.

"Venimos a la escuela a ser felices, para lo que tenemos que ser felices TODOS”.

Crec que la base de tot el desenvolupament de la persona, és el desenvolupament afectiu. Realment val la pena saber molts continguts i ser competents si per davant de tot no som persones? Veient aquest documental el que vaig sentir és enveja, sana... però al cap i a la fi enveja, en veure nens de 10 anys amb una intel·ligència emocional tan elevada i superior a la meva, i suposo que a tots nosaltres, o si més no la majoria. Uns nens tan capaços d'empatitzar, de posar-se en la pell dels seus companys, de viure les seves mateixes emocions, de ser capaços de plorar i sacrificar-se pels altres..., la qual cosa em fa avergonyir de la societat en la qual vivim, on la majoria tirem pels nostres propis interessos sense importar-nos els altres... Però en fi, que tampoc vull fer una actualització de rebeldia, que no ve al cas... Senzillament diré que:

chapeau Kanamori i chapeau la seva pedagogia.

PD: En Pep ja ha penjat el vídeo al seu blog... així que m'estalvio de fer-ho.

I com que no sóc gaire de llibres, segueixo recomenant pel·lícules...

Aquesta l'he vist avui, i tot i que no m'agrada el cinema espanyol, crec que aquesta és recomenable. Pel meu gust potser abusen un pel massa del tema sexual, però queda ben reflectit tot el tema drogues que hem treballat a classe anteriorment.

Sinopsis: Mentiras y gordas habla de un grupo de jóvenes que están descubriendo la vida y buscan en sus relaciones la solución a sus problemas. Seres que viven el delirio furioso de la noche, que se cruzan y se entremezclan en playas, discotecas, bares, terrazas y chill outs, rodeados de música. Pero al amanecer, con el sol, aparece también el bajón, la realidad y los sentimientos. Promesas incumplidas, sueños caídos, soledad. Tres días de un caluroso comienzo de verano en Alicante con sus tres frenéticas noches dónde Paz, Carola, Carlos, Sonia, Nico, Toni, Marina y Leo descubrirán que su vida no puede seguir siendo la misma.

Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=l8KgddwXPSw

Gloria María Tomás y Garrido llama “enfermos indignos” a las personas homosexuales y “pervertidos” a las bisexuales

Què tal companys? Espero que estiguin anant bé aquests dies de festa de Setmana "Santa".

Bé, aquesta publicació no té res a veure amb el que estem tractant a classe actualment, o bueno... perquè no? Sí, si que té a veure. Parlem de motivació, i aquest és un tema que em motiva i que sobretot M'INDIGNA, que en ple 2009, es puguin donar declaracions com aquestes.

Tothom és lliure de pensar i creure el que vulgui. Però com sempre he cregut, la llibertat d'un mateix arriba fins malmetre la llibertat d'una altra persona. I em repugna, sentir paraules com aquestes sortint de la boca d'algú, i no algú qualsevol, sense formació, sense cultura... una persona que es guiï per la seva intuicío i sentits o creences a l'hora d'opinar sobre algun tema, sinó d'una profesora titular de Bioética de la Universidad Católica San Antonio de Murcia. Però be, de fet... que innocent que sóc... parlant d'una docent d'una universitat catòlica... que se'n pot esperar?

Aquí us deixo el link del vídeo, per si a algú l'interessa veure'l. Encara gràcies que algú gosa portar-li la contraria... Però el que em sembla més fort de tot plegat, és que tingui la cara dura de dir que ella no ha insultat en cap moment a ningú, que mereix un aplaudiment i finalment el rebi. Ho trobo molt trist...

http://www.youtube.com/watch?v=lG3NPPiQkks

http://www.lademocracia.es/profesora-homofoba-fanatica-religiosa-Gloria-Maria-Tomas-y-Garrido

Apa, salut! i bones festes.