Toshiro Kanamori

Ídol. Un gran ídol. Així és com veig a Toshiro Kanamori, una gran persona i un gran mestre.

Em va deixar impactada el documental, tan de bo durant la meva formació acadèmica m'hagués trobat amb un professor com ell.

"Venimos a la escuela a ser felices, para lo que tenemos que ser felices TODOS”.

Crec que la base de tot el desenvolupament de la persona, és el desenvolupament afectiu. Realment val la pena saber molts continguts i ser competents si per davant de tot no som persones? Veient aquest documental el que vaig sentir és enveja, sana... però al cap i a la fi enveja, en veure nens de 10 anys amb una intel·ligència emocional tan elevada i superior a la meva, i suposo que a tots nosaltres, o si més no la majoria. Uns nens tan capaços d'empatitzar, de posar-se en la pell dels seus companys, de viure les seves mateixes emocions, de ser capaços de plorar i sacrificar-se pels altres..., la qual cosa em fa avergonyir de la societat en la qual vivim, on la majoria tirem pels nostres propis interessos sense importar-nos els altres... Però en fi, que tampoc vull fer una actualització de rebeldia, que no ve al cas... Senzillament diré que:

chapeau Kanamori i chapeau la seva pedagogia.

PD: En Pep ja ha penjat el vídeo al seu blog... així que m'estalvio de fer-ho.