Llenguatge: el conte

Cadascú creu la seva pròpia realitat, pot pensar i sentir les coses d'una determinada manera, i en explicar-ho a algú altre, aquesta persona pot entendre completament el contrari. Estem sonats? Podria ser... però no, l'explicació a aquest fet, és que cadascú construïm la nostra pròpia realitat, mitjançant el llenguatge.

Tot el que passa depèn de nosaltres, de com ho veiem, de com ho sentim...

Així que una bona manera per ajudar a una persona estancada en la seva visió, és oferir-li un ventall de punt de vistes que l'ajudin a canviar la seva opinió.

Amb persones adultes potser és una mica més complicat, però amb infants és ben senzill. Qui va inventar el primer conte va descobrir un tresor...

A classe l'Ernest ens va proposar tres enunciats diferents:

1. Nena que li pica una abella i n'agafa por, per tant deixa de sortir al pati i no vol jugar.
2. Nen que té por a pujar als autobusos perquè amb la seva àvia veu un accident per la tele i ara ha de fer un viatge amb els pares.
3. Nen que es fa pipi al llit i té la capacitat suficient per controlar-ho.

La Coral i jo vam decidir escollir la primera opció, i vam crear aquest petit conte:


Hi havia una vegada, una abella que estava molt trista, perquè es trobava sola, sense cam amic ni ningu que l'estimés, perquè tothom li tenia por.
Aquesta abella, volia acostar-se als nens i nenes del pati, per fer nous amics, però cada vegada que ho intentava els nens marxaven corrents espantats, entre salts i xisclets, de manera que un dia, l'abella, entre tant rebombori es va espantar també, ja que és molt petitona i els nens al seu costat són molt i molt grans. Així que sense voler, per defensar-se i a causa de la por, va picar una nena que passava per allà.
A partir d'aquell dia, la nena va començar a tenir por a les abelles, i va deixar de sortir al pati, de jugar... en definitiva, va deixar de ser una nena feliç.
L'abella, en veure com estava la nena, es va posar molt trista, perquè vol que la nena torni a sortir al pati i jugui amb les seves amigues i s'ho passi bé, així que per demanar-li perdò i deixí de tenir-li por, li regala un potet de mel, perquè vegi que també fa coses bones i d'aquesta manera, la nena i l'abella van fer les paus, i a partir d'aquell dia va tornar a sortir al pati.

Pensament... imposicions... rentats de cervell...

En un estat en democràcia, donem per entès que tots disposem d'uns drets, així com també hem de complir amb uns deures.

D'aquesta manera... si parlem de llibertat d'expressió, hauríem de creure que més important, personal, autèntic i inviolable hauria de ser el nostre pensament, no? Però la realitat no és així, ja que hi ha persones, institucions, sectes..., que fent ús de la psicologia més negre i obscura se'n carrega de fer rentats de cervells, per tal de canviar el nostre pensament.

Aquest rentat consta de dues parts: la primera, eliminar les creences antigues, i la segona instaurar les noves. D'entrada és un procés complicat, però el manipulador mitjançant l'aillament de la víctima, debilitant les seves creences, transformar-la en una persona vulnerable, estremada, bloquejada, sense pensament propi. D'aquesta manera, el manipulador en qüestió té via fàcil i ràpida per fer creure a la víctima que la seva ideologia és la millor.

La millor manera de fer front a aquest possible rentat de cervell, és tenir unes idees ben arrelades i fortes...

Us deixo el link del documental que vam veure a classe: http://video.google.com/videoplay?docid=-5605398642403143805

Tipus d'aprenentatge

Aquí teniu 3 vídeos sobre els diferents tipus d'arpenentatge treballats a classe!

Condicionament clàssic de Pavlov:

http://www.youtube.com/watch?v=F-1eUjZVvb4

Condicionament operant de Skinner:

http://www.youtube.com/watch?v=BTJjhWsvuJo&NR=1

No us espereu la típica rata de laboratori, he trobat aquest vídeo i m'ha fet gràcia, ja que demostra que en les accions més quotidianes, en qualsevol aspecte de la nostra vida.. hi trobem aquest tipus d'aprenentatge.

Aprenentatge per observació de Bandura:

http://www.youtube.com/watch?v=uMwOexrV6fM

i és ben bé que som i fem el que veiem...

Documental: La letra con sangre entra

Aquest documental ens parla sobre el sistema de l'Associació Mundial de Programes Educatius i Escoles especials. La WWASP és un seguit de centres educatius inspirats en l'església mormona, basats en la pedagogia de Skinner portada a l'extrem, on el que es pretén és reeducar els nens i adolescents amb males conductes, robotitzant-los de tal manera que passin a ser responsables i aconsegueixin una maduresa emocional, basant-se en el lema de Skinner recompensa-càstig, però com es pot comprovar a partir de veure el documental, el càstig és el predominant, ja que els alumnes d'aquestes escoles reben maltractaments, abusos sexuals, humiliacions... i molts d'ells acaben patint depressions o han d'acabar medicats pel gran impacte que causa a les seves vides el pas per la WWASP.

Aquesta asociació va dirigida pel multimilionari Bob Lichfield, vinculat al partit republicà de George Bush (amb això tot queda dit... i no, no és que m'hagi "cegat" amb en Bush, però els fets parlen per si sols).

Trobo molt fort que hi hagin escoles d'aquest tipus... i més encara que no estiguin controlades i tothom passi de tot, ja que com bé es diu al documental no tenen ni en regla els papers sobre educació perquè segons ells "no són necessaris". La gent hauria de ser conscient de l'existència de la WWASP, ja que moltes famílies desesperades porten els seus fills i filles enganyades i amb l'esperança de treure'n alguna cosa de profit, sense ni imaginar el que els seus fills patiran una vegada en formin part.

Més sobre animals...

Referent al tema de les emocions i els animals, aquí us penjo un vídeo sobre la caça d'animals per la seva pell. No faré gaires comentaris, ja que els textos del vídeo ho deixen tot força clar... i demostra que en cap moment tenim en compte els sentiments o les emocions d'aquests.

Només deixaré anar una suggerència a l'aire: què tal si extripessim el cos d'en Bush (qui diu en Bush diu l'Aznar i gent d'aquesta calanya... que si més no per mi, són més persones els propis animals que ells) i ens féssim una jaqueta ben glamurosa per la pròxima temporada d'hivern?

http://www.youtube.com/watch?v=4M7Lh0TJwgY

Fundació Mona

En relació al que vam parlar a la classe anterior, sobre si els animals tenen o no emocions (que va quedar comprovat que sí), i com que no sóc persona gaire amant dels animals... Em centraré en la fundació mona, ja que els ximpanzes, micus etc..., sempre m'han fet certa gràcia.

Aquesta fundació situada a Riudellots de la Selva (Girona) es va crear amb la intenció d'acabar amb l'explotació dels primats en cautivitat, de manera que va recollir tot un seguit d'animals per tal de rescatar-los i donar-los una vida millor, basada en el respecte i la cura d'aquests.

Siete de los chimpancés rescatados por la Fundación Mona eran propiedad de un entrenador de animales para circos, que residía en la Comunidad Valenciana. Los animales fueron forzados a aprender diferentes actuaciones como conducir una moto o simular una corrida de toros vestido de torero. Fueron utilizados en shows televisivos y algunos anuncios como Mc Donalds, Telefónica y Estrella Damm. Durante al menos ocho años su hogar fue un camión viejo y averiado aparcado en una sucia granja a las afueras de Valencia.Dentro del vehículo vivían en sucias jaulas tan pequeñas que casi no podían ponerse de pie. Alguno de los chimpancés estaban encadenados dentro de las jaulas y todos pasaban la mayor parte del día a oscuras. Vivieron en estas condiciones día tras día, sin poderse mezclar unos con otros y sin poder moverse más que unos centímetros de un lado al otro de la jaula. Estos chimpancés vivirán el resto de sus vidas en paz en el santuario Mona y nunca más serán utilizados como negocio.

Penso que en moltes ocasions deixem de banda la idea que els animals puguin tenir emocions, i conseqüentment els maltractem i ferim els seus sentiments. Com he dit abans, tot i no agradarme gaire els animals, crec que se'ls ha de tractar amb cura i respecte, però si en moltíssimes ocasions no utilitzem ni aquests valors entre nosaltres mateixos, entre persones... serà difícil de fer entendre tot això a segons quines "persones", si és que se'ls pot anomenar així...

Focusing

La veritat és que mai havia sentit parlar del focusing, però quan en vam parlar a classe em vaig adonar que sense ser-ne conscient, en part, aquesta tècnica és totalment certa, i fixant-m'hi si que he sentit alguna sensació, dolor, alegria... qualsevol emoció que sigui, al meu cos.

El focusing és una tècnica desenvolupada per Eugene Gendlin, professor de psicologia i investigador de l'Universitat de Chicago.

Hi ha una coincidència corporal que influeix profundament a les nostres vides i que es pot utilitzar com instrument per ajudar-nos a aconseguir les nostres metes personals.

A vegades ens costa ser conscients de les nostres sensacions, i a traves del focusing es dóna atenció a les sensacions i emocions que transmet el nostre cos per tal de poder reconèixer que ens diu el nostre cos i després interpretar-ho i poder canviar i/o solucionar els problemes de la nostra vida.

És una tècnica d'aprenentatge, però s'ha d'estar disposat i interessat en nosaltres mateixos, i ser capaços de reconèixer els nostres errors, acceptar les nostres propies crítiques i escoltar els nostres sentiments.

Toshiro Kanamori

Ídol. Un gran ídol. Així és com veig a Toshiro Kanamori, una gran persona i un gran mestre.

Em va deixar impactada el documental, tan de bo durant la meva formació acadèmica m'hagués trobat amb un professor com ell.

"Venimos a la escuela a ser felices, para lo que tenemos que ser felices TODOS”.

Crec que la base de tot el desenvolupament de la persona, és el desenvolupament afectiu. Realment val la pena saber molts continguts i ser competents si per davant de tot no som persones? Veient aquest documental el que vaig sentir és enveja, sana... però al cap i a la fi enveja, en veure nens de 10 anys amb una intel·ligència emocional tan elevada i superior a la meva, i suposo que a tots nosaltres, o si més no la majoria. Uns nens tan capaços d'empatitzar, de posar-se en la pell dels seus companys, de viure les seves mateixes emocions, de ser capaços de plorar i sacrificar-se pels altres..., la qual cosa em fa avergonyir de la societat en la qual vivim, on la majoria tirem pels nostres propis interessos sense importar-nos els altres... Però en fi, que tampoc vull fer una actualització de rebeldia, que no ve al cas... Senzillament diré que:

chapeau Kanamori i chapeau la seva pedagogia.

PD: En Pep ja ha penjat el vídeo al seu blog... així que m'estalvio de fer-ho.

I com que no sóc gaire de llibres, segueixo recomenant pel·lícules...

Aquesta l'he vist avui, i tot i que no m'agrada el cinema espanyol, crec que aquesta és recomenable. Pel meu gust potser abusen un pel massa del tema sexual, però queda ben reflectit tot el tema drogues que hem treballat a classe anteriorment.

Sinopsis: Mentiras y gordas habla de un grupo de jóvenes que están descubriendo la vida y buscan en sus relaciones la solución a sus problemas. Seres que viven el delirio furioso de la noche, que se cruzan y se entremezclan en playas, discotecas, bares, terrazas y chill outs, rodeados de música. Pero al amanecer, con el sol, aparece también el bajón, la realidad y los sentimientos. Promesas incumplidas, sueños caídos, soledad. Tres días de un caluroso comienzo de verano en Alicante con sus tres frenéticas noches dónde Paz, Carola, Carlos, Sonia, Nico, Toni, Marina y Leo descubrirán que su vida no puede seguir siendo la misma.

Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=l8KgddwXPSw

Gloria María Tomás y Garrido llama “enfermos indignos” a las personas homosexuales y “pervertidos” a las bisexuales

Què tal companys? Espero que estiguin anant bé aquests dies de festa de Setmana "Santa".

Bé, aquesta publicació no té res a veure amb el que estem tractant a classe actualment, o bueno... perquè no? Sí, si que té a veure. Parlem de motivació, i aquest és un tema que em motiva i que sobretot M'INDIGNA, que en ple 2009, es puguin donar declaracions com aquestes.

Tothom és lliure de pensar i creure el que vulgui. Però com sempre he cregut, la llibertat d'un mateix arriba fins malmetre la llibertat d'una altra persona. I em repugna, sentir paraules com aquestes sortint de la boca d'algú, i no algú qualsevol, sense formació, sense cultura... una persona que es guiï per la seva intuicío i sentits o creences a l'hora d'opinar sobre algun tema, sinó d'una profesora titular de Bioética de la Universidad Católica San Antonio de Murcia. Però be, de fet... que innocent que sóc... parlant d'una docent d'una universitat catòlica... que se'n pot esperar?

Aquí us deixo el link del vídeo, per si a algú l'interessa veure'l. Encara gràcies que algú gosa portar-li la contraria... Però el que em sembla més fort de tot plegat, és que tingui la cara dura de dir que ella no ha insultat en cap moment a ningú, que mereix un aplaudiment i finalment el rebi. Ho trobo molt trist...

http://www.youtube.com/watch?v=lG3NPPiQkks

http://www.lademocracia.es/profesora-homofoba-fanatica-religiosa-Gloria-Maria-Tomas-y-Garrido

Apa, salut! i bones festes.

Dilluns passat (23 de març) no vaig poder anar a classe per motius personals, però gràcies a la Coral, que m'ha deixat els apunts, destaco els trets que em semblen més interessants de la passada sessió. Tot i que bueno, pel que fa a qualsevol tema relacionat amb la memòria em sembla interessant, ja sigui la memòria a curt termini, la memòria a llarg termini, la pèrdua ambigua fent referència al reportatge sobre l'alzheimer, etc. Però el que més m'apassiona, és el fenòmen déjà vu.

Definició: Déjà vu és un terme francès que significa "ja vist". El concepte descriu l'experiència de sentir que ja s'ha experimentat prèviament una situació nova. L'investigador psíquic francès Émile Boirac va ser el creador del terme.

Així doncs, podríem considerar que arxivem experiències molt ràpid, el conscient s'adona que està a la memòria però no l'acaba d'arxivar, de manera que arxivem inconscientment, i ens adonem que està a la memòria però no percebem que l'acabem de recordar aquesta memòria i per tant tenim la sensació d'haver viscut ja aquesta experiència.

Fa uns anys vaig veure una pel·lícula relacionada amb aquest tema que em va agradar molt. Us escric la sinòpsis i us penjo el trailer, per si us interessa.

Déjà vu, de Tony Scott.

Sinopsis de la pel·lícula:

Todo el mundo ha experimentado alguna vez esa sensación de "dejà vu": ese flash de la memoria que ocurre cuando conoces a alguien nuevo y sientes que ya le habías conocido antes, o reconoces un lugar en el que teóricamente nunca has estado. Pero, ¿qué sucedería si estas sensaciones fueran de hecho advertencias enviadas desde el pasado o pistas para el futuro? En este nuevo thriller de Jerry Bruckheimer, es un dejà vu lo que inesperadamente guía al agente Doug Carlin en una investigación de un terrible atentado. Al acudir a reunir pruebas tras una explosión de una bomba en un Ferry de Nueva OrleAns, Carlin está a punto de descubrir que lo que para la mayoría de la gente está solo en su imaginación es algo mucho más poderoso que le llevará a una carrera por salvar cientos de vidas humanas.

Trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=-3Yy4ABf2E8

Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etiologia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).
Els seus símptomes van ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alois Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.
Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la colinesterasa i memantina) aconsegueixen beneficis clínics limitats.
Sabem que existeix un període, el deteriorament cognitiu lleu (en anglès, mild cognitive impairment), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer. És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la societat.
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).

Sigui com sigui, la realitat és que aquesta enfermetat és una gran "piiip", ja que no únicament afecta les seves víctimes, les quals no sempre en són conscients, i si ho són, o són per insntants..., sinó també que implica l'afectació directa de totes les persones de l'entorn, ja que són aquestes les que realment en pateixen les conseqüències. Com vam veure en el documental d'ahir, per la Debby, físicament aquella dona era la seva mare, però psicològicament parlant, feia temps que havia desaparegut...







Aquí us deixo un link, d'un vídeo sobre l'alzheimer. És molt curtet, però serveix per fer-se'n una idea dels efectes al llarg del temps...



http://www.youtube.com/watch?v=pQO3Tq3KQL4&NR=1

La memòria

Entenem la memòria com el procés psicològic bàsic que consisteix a codificar, emmagatzemar i recuperar informació.

Quan parlem de memòria parlem d'aprenentatge, però també de constructivisme i relació.

La memòria és molt funcional, realitzem aprenentatges significatius. D'aquesta manera, recordem allò que ens és útil i pràctic, sinó ho esborrem directament, no ho emmagatzamem.

És això el que fa especial els éssers humans, ja que tot i venir al món amb molt pocs aprenentatges, tenim un potencial per aprendre coses molt gran; no ens hem d'esforçar especialment.

Tal i com vam veure a classe a partir de l'excercici que vam realitzar tots plegats, som capaços de memoritzar coses que potser abans no ens havíem ni parat a pensar en la seva possiblitat.

A més a més, amb bona tècnica i entrenament doncs, tots podem ser capaços de memoritzar.

Una cosa que em va cridar l'atenció és que el fet de somiar i entrar en fase Rem 3 i 4, potenciï la memòria.

Serà per això que els dies que somïo "casualment" acostumi a estar més atenta i tingui més capacitat per prestar atenció i recordar les coses?

Vés a saber...

Drogues

Les dues últimes classes (9.3.09 i 11.3.09) hem estat tractant les substàncies que alteren l'estat de conciència, més conegudes popularment com a drogues.

Podem classificar aquestes substàncies en 3 tipus diferents:

1. Sedants i tranquilitzants, els quals enlenteixen els paràmetres de funcionament, com per exemple l'heroïna.

2. Estimulants i exitants, els quals alteren l'organisme i la consciència, com és el cas de la cocaïna, la nicotina, les anfetamines i les matilxantines (cocaína, teofelina i teobromina).

3. Al·lucinogens, els quals alteren les percepcions: LSD, marihuana o bolets.

En resum, totes elles, sigui per enlentimen o per sobreestimulació i alteració, a la llarga, els consumidors d'aquestes drogues acaben esdevenint addictes (sobretot d'heroïna, alcohol, cocaïna i tabac) i perden memòria o presenten dificultats a nivell de funcionament global de l'organisme.

L'última classe vam veure el documental "Un deseo llamado tabaco", on apareix ALLEN CARR, creador del mètode més eficaç per deixar de fumar a partir d'intentar rebatre i desmentir els 4 mites que s'han creat sobre aquesta droga.

El tabac té uns efectes molt ràpids sobre el cervell creant-ne la seva addicció, de manera que tot i no ser la droga més perillosa (tot i que no hem d'oblidar de la gran quantitat de morts per culpa del càncer de pulmó) s'ha d'anar molt en compte ja que et pots enganxar molt fàcilment i ens trobem en una societat en que entre els adolescents els que fumen son més "guais" i s'utilitza el tabac com a mètode de relació social. No obstant això, però, i sense cap problema personal contra els fumadors, per sort, cada vegada està més mal vist l'habit de fumar i s'estableixen més prohibicions sobre aquest.

Impressions documental: "Heroïna"

4.3.09

La heroína es una droga altamente adictiva e ilegal en la mayoría de los países del mundo. Pertenece a los opiáceos, de los cuales es el más abusado y el de acción más rápida y se clasifica, al igual que éstos, dentro de las sustancias depresoras del sistema nervioso central. La heroína se prepara a partir de la morfina, sustancia que se encuentra naturalmente en los conductos lactirífaros de la cápsula de la Papaver somniferum o adormidera, desde donde se extrae mediante cortes superficiales por donde supura latex (opio). Generalmente se vende en forma de polvo blanco o marrón, o como una sustancia negra pegajosa conocida en las calles como "goma" o "alquitrán negro".

La veritat és que poca cosa puc dir, després de veure el documental d'ahir, ja que em va deixar sense paraules. Sobre les imatges no faré cap comentari... en més d'una ocasio em vaig haver de tapar els ulls o girar la cara, així que crec que tot queda dit.

Considero que és un MOLT bon documental sobre l'heroïna, ja que mostra a partir de les experiències dels diferents protagonistes com actua aquesta en la seva salut, el seu comportament, les seves accions, les seves relacions... en definitiva, en la seva vida en general.

Aquí us deixo la lletra i el link per escoltar la cançó Heroïna, de la Fuga, ja que trobo que és una cançó interessant i en la seva lletra es descriu ben bé com és aquesta droga.

Heroína, diablo vestido de angel.

Yo busco en ti sin saberlo

Lo que tu solo puedes darme.

Hace tiempo que te conozco;

Tienes penas y alegrías.

Vas matando poco a poco

Pues yo ya se bien de tu vida.

Mas chutes no.

Ni cucharas impregnadas de heroína;

No mas jóvenes llorando noche y día.

Solamente oír su nombre causa ruina.

Me cogiste bien cogido

En tus invisibles rejas.

Yo quiero escapar de ti,

Pero me arrastras, no me dejas.

Tu me ayudas a morir

Con tus venenos en mis venas

Y, si llego un día a viejo,

Podrido por dentro y por fuera.

http://www.youtube.com/watch?v=ARsVy4wAnWU

Coneix-te a tu mateix

2. 3. 09

Les persones som a la vegada el científic que observa i l'objecte d'estudi. Així doncs, la part que observa podríem considerar que és la nostra consciència.

Hi ha qui diu que la consciència enfoca la ment, la qual cosa vol dir que no en forma part d'ella. Per el contrari, hi ha gent que opina que després de la vida no hi ha ni ment ni consciència. Vosaltres què en penseu? Sigui ment, sigui consciència, sigui el que sigui, jo crec que després de la vida, sigui en un estat o en un altre, alguna cosa si que hi ha, no crec que desapareguem del tot. Però bueno, fins que no ens hi trobem, no crec que sigui una cosa demostrable... Per tant que cadascú cregui el que vulgui creure. Espero que el pròxim dia poguem veure el documental sobre els casos d'aproximació a la mort, ja que sempre ha estat un tema que m'ha interessat molt.

La capacitat de ser conscient varia segons uns paràmetres, com poden ser el cansament, les drogues, els medicaments, l'estat de l'organisme en si i les satisfaccions de necessitat bàsiques.

D'aquesta manera, existeixen uns ritmes anomenats cirquerians, els quals organitzen el son i la vigilia en cicles de 25h i els ultradians, que consisteixen a la regeneració per començar un nou cicle (1'30h i 20 minuts de descans).

Aquesta imatge representa la nostra ment, com ho feien antigament els grecs: una papallona volant de flor en flor, tal com la nostra ment pensa en diverses coses però només en som conscient d'una petita part.

Percepció visual, 25 de febrer

Ésta es la famosa espiral de Frazer. Por definición, una espiral está formada por una sola línea que se va enrollando sobre sí misma hasta acabar en el centro de la imagen. Vale, ponga el dedo en el punto A superior y siga su trayectoria. En teoría debería seguir y seguir hasta llegar al círculo blanco del centro pero… vuelve sobre sí mismo al mismo punto… Realmente aquí no hay una espiral, sino ¡¡¡un montón de círculos!!!.


Aquest és només un exemple de la nostra percepció visual, i com aquesta a vegades ens enganya.
Com vam veure ahir a classe, la teoria de la Gestalt té tot un seguit de principis: el principi de tancament, el principi de continuïtat, el principi de semblança... com molt bé ens va ensenyar l'Ernest. Així doncs, una vegada més queda demostrat que les nostres sensacions i percepcions no són sempre correctes.

La percepció

23.2.09

Durant la classe d’avui hem acabat de matisar alguns aspectes i conceptes treballats el dia anterior, com el fenomen de saturació sensorial, que mostra la necessitat humana de detectar els canvis i per tant ens adaptem als estímuls permanents; el llindar absolut que és l’estimulació mínima necessària perquè el nostre cervell pugui captar estímuls el 50% de les vegades o el llindar absolut de la diferència, que es basa en la captació d’estímuls diferents, com per exemple, necessitem un 0’3% de diferència entre dos sons per notar la seva diferència.

Posteriorment hem iniciat el segon tema, basat en la percepció.

Mai hauria dit que cada segon rebem 11 milions d’estímuls per tots els sentits, i que d’aquests només som capaços de captar-ne 40.
Per tal d’arribar a la percepció es realitza un procés que consisteix a seleccionar, codificar i interpretar aquests estímuls que ens arriben des de fora. D’aquesta selecció se’n carrega l’atenció, i si aquesta falla, la percepció es distorsiona.

Moltes vegades les persones cauen en l’error de transmetre la tasca de despertar la motivació i captar l’atenció dels alumnes als mestres, la qual cosa és impossible, ja que només nosaltres som capaços de controlar-la (i tot i això, no significa que ho puguem fer sempre).

Hem de saber fer-ne un bon ús de l’atenció, ja que aquesta només l’hem d’utilitzar de cares als aprenentatges nous i conscients. Si per el contrari l’utilitzem en casos no adequats, l’atenció pot esdevenir un inconvenient molt gran, ja que quan més ens esforcem per realitzar una cosa que hauria de succeir de manera natural, estem espatllant el procés de realització, com per exemple quan ens capfiquem en que hem de dormir, de ben segur que no serem capaços de fer-ho (no sé ja sé si pendre-m’ho com a coincidència o com a prova d’aquesta afirmació, però vaig anar a dormir pensant en la classe d’avui, i us assegur-ho que no hi havia maneres d’aconseguir-ho).

Documental: "Saturación sensorial"

18.02.09

La veritat és que he trobat molt interessant aquest vídeo, perquè tot i parlar sobre un tema conegut com els sentits, mai m’havia parat a pensar tant en la complexitat d’aquests, com per exemple la varietat de percepcions del tacte (nocicepció, termocepció, propicepció...) o que tenim molts més sentits dels que ens pensem, ja que durant tota la meva vida tansols en sabia dels 5 més coneguts: tacte, vista, oïda, gust i olfacte.
Així doncs, a partir d’aquest documental ara sé que podem classificar l’equilibri com a nou sentit dins l’oïda, que dins la vista trobem també la intensitat de la llum i que la vista d’una persona comparada amb la d’alguna altra pot variar molt, ja sigui pels cons, els bastons, el fet de ser daltònic o la capacitat d’observar, processar la informació visual al cervell i retenir aquesta memòria, com es pot veure en el cas del pintor i l’entrevistador del vídeo.
Pel que fa als dos sentits restants, el gust i l’olfacte, no sabia que les papil·les gustatives es trobaven al paladar i a la gola a més a més de la llengua així com també he descobert que hi ha un cinquè gust: l’umami. Pel que fa a l’olfacte m’ha sorprès molt el fet que siguem capaços de detectar 10.000 olors diferents. Per altra banda, sabia que aquests dos sentits estaven molt relacionats l’un amb l’altre però no fins a tal punt, ja que en veure els exemples de la noia que olorava el caviar i el catador de tes, aquesta relació es veu molt clara en el moment en què li han tapat els ulls i el nas al catador, ja que ha estat incapaç de reconèixer que aquella beguda era te, tot pensant que era cafè.

Per finalitzar, no m’ha agradat gens la idea dels tancs de flotació, ja que crec que si em trobés en la situació, em sentiria tan aïllada i tancada, que em faria por aquesta sensació, així que aquest fet ha comportat que li doni als sentits una importància que pot ser abans no els hi donava.

Impressió assignatura

Hola companys!

Bé, veient la creació dels blogs d'en Pep i en Xevi he trobat interessant la proposta, així que jo també m'he afegit a aquesta manera de realitzar el diari de camp de l'assignatura.

El primer dilluns de classe no vaig poder assistir-hi, de manera que em vaig perdre la presentació. No obstant això, amb tansols dos dies crec que em vaig fent a la idea de com seran el tipu de classes i crec que pot resultar molt interessant, ja que tot i estudiar educació infantil i no tenir gaire coneixements sobre psicologia, m'interessa molt.

Properament penjaré les valoracions sobre el dimecres passat i aquest dilluns.